El terme “base de dades” es va escoltar per primera vegada en 1963 en un simposi a Califòrnia. Se la va definir com “un conjunt de “informació” relacionada que es troba agrupés o estructurada”.

Ara són una eina indispensable en les empreses i d’ús molt comú a nivell usuari també. Recullen i protegeixen la nostra informació i ajuden a prendre decisions. Però, quin és el seu veritable origen? Quan neixen les bases de dades?

Els seus orígens

Les bases de dades existeixen des de l’Antiguitat, on es recollia informació sobre les collites o els censos en papirs i es custodiaven en biblioteques. Però si parlem de bases de dades lligades a la informàtica, el seu origen es remunta a 1884 amb Herman Hollerith, que va desenvolupar el tabulador electromagnètic de targetes perforades amb la finalitat d’ajudar en el resum d’informació i posteriorment a la comptabilitat.

La dècada dels 50 i els 60

Van haver de passar més de 60 seixanta anys fins a l’aparició de les cintes magnètiques, un nou avanç que permetia automatitzar la informació i realitzar suports, però amb el desavantatge que només es podien fer de manera seqüencial, és a dir, per a buscar aquesta informació calia anar al lloc exacte en el qual es trobava i tornar al principi de nou cada vegada que es volia fer una nova cerca. El temps de resposta era bastant elevat.

Amb els 60 va arribar la baixada de preus dels ordinadors, fent el seu ús més accessible per a les empreses. En aquesta època es va popularitzar l’ús també dels discos durs, un avanç que va permetre guardar la informació de manera directa i consultar-la sense necessitat de saber la ubicació exacta de les dades.

També es va iniciar la primera generació de bases de dades de xarxa (CODASYL) i les jeràrquiques (IMS), que permetien emmagatzemar les estructures de dades en llistes i arbres, a més de la creació d’un estàndard en els sistemes de bases de dades, gràcies a la creació de nous llenguatges de sistemes d’informació.

Els anys 70 i 80

Edgar Frank Codd, científic informàtic anglès, va definir el model relacional i va publicar una sèrie de regles per als sistemes de dades relacionals.

Més tard, el multimilionari Lawrence “Larry” Ellison, va aprofitar les aportacions de Codd per a desenvolupar el Relational Software System, la qual cosa actualment es coneix com Oracle Corporation, que es destacava per la seva estabilitat, escalabilitat, transaccions i multiplataforma.

En la dècada dels 80 es va desenvolupar el llenguatge de consulta estructurat (SQL – Structured Query Language) que va permetre realitzar consultes amb la finalitat de recuperar dades d’interès d’una base de dades i realitzar modificacions en la mateixa de manera senzilla.

A partir dels 90

Les bases de dades orientes a objectes sorgeixen per a gestionar dades complexes en els camps on les bases de dades relacionals no han pogut desenvolupar-se de manera eficient. Aquí apareixen eines com Excel i Access. Amb l’arribada d’Internet i la WWW (Word Wide Web) les bases de dades es van fer més accessibles i van evolucionar a poc a poc fins al que coneixem avui dia.